Moneda que neda que mona la seda que porta la dona que rega. Monada portada casada dedica la pica i repica el capell del cancell.
Llot. Lloot. Llot i lleterades als llimbs dels llimacs de llot i lleterades als llimbs dels llimacs de llot. Remoc el remolc de la fibra de vidre que fibla la vida de fibra de vidre que viu sota el timbre del foc. Allunyant la lluor lluna nova, de sobre un escora, de sobre un es corre, de sobte un sobre la barca de nou.
Veié sota l'aigua el dínar de plata que viu i s'amaga. Gama mag dama. Veié el lligacama del dínar de glop i digué: sóc un pop prop del poc pic del pap. Per perduts puc dir ja que resolc ser voraç i cascada de casca la cas: cascar-me el cos duent-lo a extrems poc recomanabes. ës mitja tarda, el rellotge del saló seu sul'ombra de de poc, reocord el remoc i vomito de nou que estic sol i ja es l'hora.
Benvinguda
L'has canviat tot! Ara m'agrada més, molt més. Gracies, poeta! I molta merda el 7 d'abril!
ResponEliminaAquesta és la música de debò. Lo altre només era una maqueta per assajar.
ResponEliminaGràcies.
Si saps d'algun garito de Palma que estigui disposat a pagar-me el vaixell vinc a fer-ho a ses illes.